atzar

moreno bernardi & raimón avila

ATZAR

dansa Moreno Bernardi · poemes Raimon Àvila · veu Monica Almirall

 

· "La primavera de 2011, en el marc del Prêt-à-vu, vaig demanar a Raimon Àvila que escrivís durant les sessions de treball. De seguida es va generar una relació que em va interessar molt, basada en la trobada de les dues arts, el moviment i la paraula poètica, una trobada que no és fusió, perquè jo personalment no crec en les operacions artístiques on es tracta de fusionar formes, jo prefereixo la convivència de dues matèries diferents en els mateix espai, on les paraules organitzades en poemes, o no,  probablement en versos, han vist en la dansa, a vegades durant la improvisació o composició instantània, la font per a la concreció del so verbal, i allà on la dansa és poètica per naturalesa, i tot tractant de no ser narrativa, deixa llibertat a tot tipus de percepció i sensibilitat... "[Moreno Bernardi]...

 

"Tracto d'absorbir certes atmosferes, certes dinàmiques, certes imatges que emanen del moviment, i deixar que la veu que prové d’elles generi poesia. Els poemes resultants són lleugerament retocats en les lectures successives i, en alguns casos, traduïts, a l’italià, però en essència es mantenen tal i com que han estat generats..." [Raimon Avila]...

 

 

…L'ombra d'un núvol blanc rodola.

Parsimònia.

El sortidor s'eleva damunt del silenci

tens i respirat,

com un cranc que allarga la mirada

(…)

 

 

 

La relació amb Raimon Avila es concretar per primer cop  a l'estrena de Dansa n. 15. Ara és el desig de tots dos avançar cap a la realització d’un esdeveniment performatiu que de moment que anomenem ATZAR, en què es convida als altres a presenciar la relació entre el coreògraf i el poeta, la poesia i la dansa, el moviment i el vers: una visió poètica de la dansa i una visió dinàmica de la poesia. Per tal de ser fidels a la naturalesa que caracteritza la nostra relació, farem servir les eines d'improvisació/composició instantània, de la casualitat, del silenci, del soroll de la dansa, dels versos que ja han anat configurant els poemes hic et nunc, i de l'escriptura del moment poètic. A ATZAR, l’espectacle, hi ha un ballarí (Moreno Bernardi) ocupant l'espai escènic. En un  racó, el poeta observa i escriu (Raimon Àvila). Al mateix temps, i per un procediment d'atzar, sonen fragments de poemes escrits prèviament. L'acte conclou amb la lectura del text nascut durant l'esdeveniment.

 

 Raimon Avila (Barcelona 1962) és llicenciat en dansa contemporània per l'Institut del Teatre de Barcelona. El 1983 completa els seus estudis a l'escola Mudra, de Maurice Béjart, a Brussel·les i, novament a Barcelona, actua en diversos espectacles.Durant aquest període forma part de les companyies: Ballet Contemporani de Barcelona, Avelina Argüelles, MUDRA, Teatre Metropolità de Barcelona, Companyia de Dansa de l'Institut del Teatre i Cos de Ball del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona.

Des de 1988 imparteix classes de tècniques de coneixement corporal i, més recentment, tallers d’interpretació, a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre. A partir de  2001, també dóna classes a temps parcial a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Així mateix, ha impartit cursos i seminaris a l’Escola Massana, Barcelona, Escuela Navarra de Teatro, Pamplona, Sala Beckett, Barcelona, i Royal Scottish Academy of Music and Drama, Glasgow.

Del 1988 al 2002 ocupa diversos càrrecs docents a l’Institut del Teatre (Secretari Acadèmic, Cap de Departament de Moviment) i el 2002 és elegit Director de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, càrrec que ocupa fins el 2006.

Ha escrit, estrenat i publicat diverses obres de teatre, entre les que cal destacar Home Perplex (Accèssit al Premi Ignasi Iglésias 1989) Mombasa (1991), L’ombra de Sandip (1992) i Oracle (1997).

El 1997 guanya el premi Viola d'Argent als Jocs Florals de Barcelona pel seu llibre de poemes Alfabet i l'octubre del mateix any, el premi Vicent Andrés Estellés de poesia per Barrancs de Fut i Lud. Dos anys més tard és guardonat, també als Jocs Florals de Barcelona, amb la Flor Natural pel poemari Litúrgia del Fang. Ha participat en diversos recitals de poesia, entre els que cal destacar el 16è Festival Internacional de Poesia de Barcelona i el cicle Gest i Paraula, al Caixa Fòrum.

Del 1990 al 1992 treballa com a crític de dansa al Diari de Barcelona.

El 1992 coreografia i dirigeix part de la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona i, l’11 de setembre 2004 la Sardana de la Pau, al Fòrum  de les Cultures.

Del 1994 al 2000 és membre electe del Consell de Direcció de l’associació European League of Instituts of the Arts (ELIA) en representació de l’Institut del Teatre de Barcelona i actua com a  coordinador del congrés de l’associació l’any 2000, coincidint amb la inauguració de la nova seu de l’Institut del Teatre, amb l’assistència de més de 600 participants.

El 2008 presenta al Pabelló Mis Van der Roe Haikús de tardor, conjuntament amb Sôichi Yukimone.

El 2010 fa l’assessorament de moviment de la minisèrie Ermessenda, produïda per TV3 i dirigida per Lluís Maria Güell.